Què és Cau d'Orella: l'Arxiu de la Música Electrònica de Barcelona

Dit clar i ras, què és Cau d'Orella: un arxiu editorial dedicat a la música electrònica i la cultura audiovisual de Barcelona. No ven entrades ni programa concerts: recull, ordena i explica quinze anys d'escena — dels primers raves en naus industrials fins als directes amb intel·ligència artificial generativa — perquè qualsevol persona interessada en la música electrònica de la ciutat hi pugui trobar context, no només un cartell.

El nom prové del col·lectiu que va començar a documentar aquestes nits fa més d'una dècada. Amb el temps, aquell col·lectiu original es va anar transformant en un projecte de referència: mentre el festival que li va donar origen seguia el seu propi camí, l'arxiu es va quedar amb la feina de posar per escrit — i en imatge — el que passava a les pistes i a les instal·lacions de la ciutat. És per això que, avui, Cau d'Orella funciona com una guia independent: recorre l'escena electrònica de Barcelona amb reportatges, perfils d'artistes i cartografia de sales, sense cap vinculació operativa amb la programació d'un esdeveniment concret.

Cau d'Orella neix com el registre d'un col·lectiu autogestionat que, a començament dels anys 2010, es reunia en naus industrials del Poblenou per muntar sessions de làser i llum estroboscòpica. Aquell col·lectiu no tenia com a objectiu vendre entrades: la seva feina consistia a documentar qui tocava, on i amb quins mitjans, perquè la memòria d'una escena que llavors era gairebé invisible no es perdés d'una nit a l'altra.

Amb els anys, el paper del col·lectiu es va anar desplaçant. La part operativa — l'organització de nits i festivals concrets — va quedar en mans d'altres estructures, mentre que Cau d'Orella es consolidava com l'arxiu independent que reunia cròniques, entrevistes i material fotogràfic de tot el circuit. Aquesta distinció és important: qui visita aquesta pàgina cercant informació sobre un col·lectiu que "organitza" hi trobarà, en canvi, un arxiu que observa, contextualitza i explica — mai un punt de venda ni un calendari oficial d'esdeveniments.

El festival que va inspirar el nom de Cau d'Orella era, als seus inicis, una trobada informal entre tècnics de so, artistes visuals i un públic reduït que compartia naus buides al Poblenou. Amb els anys, aquell festival es va anar professionalitzant, va incorporar videomapatge i instal·lacions lumíniques permanents, i va acabar consolidant Barcelona com un node habitual del circuit europeu de música electrònica.

L'arxiu segueix aquest recorregut de manera cronològica: qui vulgui situar cada etapa del festival dins la història de l'escena pot consultar la línia de festivals i esdeveniments de música electrònica a Catalunya, on es recullen les cites que l'arxiu considera rellevants per entendre com ha evolucionat el circuit any rere any. La relació entre el festival original i l'arxiu és, doncs, purament documental: un explica l'altre, però no en depèn per funcionar.

Cobrir la música electrònica de Barcelona vol dir anar més enllà d'una llista de noms: implica seguir el techno de les naus del front marítim, el house de matinada, l'ambient de les sales de descompressió i l'experimentació sonora que es prova als laboratoris audiovisuals de la ciutat. Cau d'Orella organitza aquest material per gènere, per any i per barri, de manera que la música electrònica deixi de ser un bloc homogeni i es converteixi en un mapa llegible.

Bona part d'aquesta feina té una dimensió visual i sonora pròpia: instal·lacions lumíniques, videomapatges i peces de so experimental que l'arxiu documenta al detall a la secció d'art sonor i instal·lacions de so experimental. Per a qui vulgui anar més enllà de la lectura i entendre el mètode de treball dels tècnics i artistes que hi apareixen, l'arxiu manté també un espai de tallers i activitats de formació en música electrònica, pensat com a complement — no substitut — de les cròniques.