
Techno de nau
La família més associada a la ciutat: patrons de 4x4 pensats per a sostres alts i acústica crua. Hi conviuen el directe de maquinari i el set de discos, amb el disseny de llum com a ofici indissociable del so.
Arxiu editorial · Gèneres i oficis · Barcelona
Cau d'Orella documenta com sona la música electrònica de Barcelona: sis famílies de so, el tipus d'espai on es programen habitualment i els oficis que les sostenen sobre l'escenari i darrere seu. Sense vendre entrades ni representar cap artista.
Una escena, moltes veus
Ni un únic so ni una única sala: l'escena que documenta aquest arxiu es sosté sobre famílies de so molt diferents entre si, amb oficis propis cadascuna.
La música electrònica de Barcelona no la sosté una única figura ni un únic so: la sostenen desenes de persones que arriben de ciutats i tradicions molt diferents i que, sovint, no coincideixen fins que comparteixen cartell. Aquest arxiu documenta l'escena des d'aquesta diversitat real, no des d'un relat unificat: hi conviuen pràctiques formades al circuit d'after de la costa catalana, d'altres arribades del nord d'Europa amb bagatges tècnics diferents, i una generació més jove que treballa amb codi i models generatius com si fossin un instrument més. Els gèneres es barregen amb la mateixa naturalitat: un mateix cap de setmana pot combinar techno de 4x4, ambient contemplatiu, drum & bass accelerat i live coding experimental, sense que cap d'ells s'imposi sobre la resta.
El directori que segueix està organitzat per famílies de so, no per noms propis. Cada fitxa descriu un gènere o un grup de gèneres pròxims, el tipus d'espai on sona habitualment a la ciutat —nau industrial, sala de format reduït, recinte de festival, espai expositiu o taller— i els oficis que el fan possible, del disseny de llum a la programació de sala. És una manera de documentar l'escena que es manté estable mentre els cartells canvien cada temporada: els perfils individuals, amb data i context, es publiquen a la revista. Per situar aquestes famílies dins el conjunt del projecte, la pàgina de què és Cau d'Orella explica com es relacionen les seccions de l'arxiu; la programació de festivals i cicles documenta quan i on es programen, i la pàgina principal de l'arxiu mostra com aquest directori encaixa amb la resta de la cartografia sonora de Barcelona.
Sis famílies, cinc contextos
Prem un context per aïllar les famílies que hi sonen habitualment, o torna a «Tots» per veure el directori complet. Passa el cursor per cada fitxa per activar-ne la inclinació.
Es mostren les 6 famílies de so del directori.

La família més associada a la ciutat: patrons de 4x4 pensats per a sostres alts i acústica crua. Hi conviuen el directe de maquinari i el set de discos, amb el disseny de llum com a ofici indissociable del so.

Grooves llargs construïts amb pocs elements, hereus del circuit d'after de la costa catalana. És la família que més depèn de la residència: sessions de moltes hores en què la sala i el tècnic de so pesen tant com el repertori.

Textures llargues, gravació de camp i sistemes que generen material en temps real. És la família que travessa amb més facilitat la frontera entre el club i l'espai expositiu, sovint programada assegut i a volum baix.

Breaks ràpids i baixos sintètics, la família més cinètica del circuit. Sol demanar equip de so amb resposta greu contundent, cosa que la lliga als recintes grans i a les naus amb bon aïllament.

El codi escrit davant del públic com a partitura: la pantalla es projecta i l'error forma part de l'actuació. És la família amb el vincle més estret amb la formació tècnica i amb les sessions de pràctica compartida.

Síntesi granular, escultura sonora i escolta activa: aquí la peça es recorre més que es balla. És la família que comparteix més oficis amb les arts visuals i la que millor documenta la fitxa d'art sonor de l'arxiu.
Cap família d'aquest directori sona habitualment en aquest context en solitari; prova una altra combinació o torna a «Tots».
Qui fa sonar una nit
Sis rols que apareixen en gairebé qualsevol nit documentada per l'arxiu, sovint repartits entre menys mans de les que caldria.
Qui coneix la sala i el seu públic hora a hora: prepara la matinada, sosté les franges difícils i decideix quan un so nou hi encaixa. És el rol que dona continuïtat a una programació.
Sintetitzadors, caixes de ritmes i taula pròpia damunt l'escenari: un format que assumeix el risc de l'error en directe a canvi d'un so que no es repeteix de nit en nit.
L'ofici menys visible i el més determinant: sistema, alineació i límits de pressió sonora. Una mateixa família de so canvia radicalment segons qui la calibra.
Làser, projecció i videomapatge sincronitzats amb la música. A Barcelona és un ofici amb circuit propi, que passa del club a l'espai expositiu documentat a la fitxa d'instal·lacions.
Escriure la peça mentre sona, amb entorns de programació musical projectats a la pista. És el rol que ha portat la formació tècnica al centre de l'escenari.
Qui decideix quines famílies de so comparteixen cartell i en quin ordre. De les seves decisions depèn que una nit sigui un recorregut coherent o una successió de sets aïllats.
De la fitxa a la pràctica
Cap d'aquestes sis famílies es limita a un únic format. Diverses apareixen documentades a la secció d'instal·lacions audiovisuals, quan la mateixa pràctica es trasllada d'un directe de club a una peça pensada per a un espai fix; d'altres travessen la fitxa dedicada a l'art sonor de Barcelona, especialment les que treballen amb granular, gravació de camp o escultura sonora. Aquesta porositat entre formats és, precisament, un dels trets que distingeix l'escena barcelonina d'altres circuits més compartimentats: la mateixa persona pot tancar un set de club un dissabte i obrir una instal·lació de so experimental la setmana següent, i el mateix equip tècnic sol cobrir totes dues nits.
Per a qui vulgui entrar-hi des de la pràctica i no des de la pista, la fitxa d'activitats, tallers i laboratori recull el camí habitual d'accés a aquests oficis a la ciutat, del taller de síntesi modular a la sessió de codi compartit. I la revista de l'arxiu reuneix els reportatges que expliquen aquestes famílies des de dins: com es construeix un directe de techno, què canvia quan el codi s'escriu davant del públic i com han arribat els sistemes generatius a l'escenari.
Dubtes habituals
Aquest directori en descriu sis, que cobreixen el gruix de la programació electrònica de la ciutat: techno de nau, house i minimal de matinada, ambient i generatiu, electro i drum & bass, live coding, i experimental i art sonor. Cada família reuneix pràctiques diferents que comparteixen sala, tècnica i públic.
Cada fitxa descriu una família de so: quin gènere agrupa, en quin tipus d'espai sona habitualment a Barcelona i quins oficis la sostenen —de la programació de sala al disseny de llum. És documentació de l'escena com a estructura, no una fitxa biogràfica.
Significa que escriu i modifica codi en temps real davant del públic, de manera que la sintaxi mateixa esdevé la partitura visual i sonora de la peça, en lloc de dependre d'un set pregravat.
No. Aquest directori és documentació editorial, no un servei de venda d'entrades ni de booking. Per veure quan i on es programen aquestes famílies de so, la secció de programa documenta els festivals i cicles associats.
Perquè l'arxiu documenta com funciona l'escena —quins sons hi conviuen, en quines sales i amb quins oficis— i aquesta estructura es manté estable mentre els cartells canvien cada temporada. Les cròniques i els perfils individuals es publiquen a la revista, on es poden situar amb data i context.